Diversos experts i expertes han reflexionat sobre els desafiaments que planteja el món dels negocis i com afrontar-los.
Si algun repte ha persistit al llarg del temps en l’economia és la bretxa de gènere. A Barcelona, un 58% de les dones majors de 16 anys estan actives, però la seva participació se centra en sectors tradicionalment feminitzats com les cures, l’educació o el comerç. Són sectors que es caracteritzen per estar més precaritzats i tenir més treball informal.
A més, “les dones estan presents a les empreses, però no les lideren. Representen el 17% als consells d’administració d’empreses catalanes de més de 250 treballadors, i només el 22% dels càrrecs directius”, ha explicat Montse Basora, directora d’Emprenedoria de Barcelona Activa, a la presentació de l’informe Tancar les bretxes de gènere als sectors estratègics de la ciutat de Barcelona, elaborat per aquesta agència de desenvolupament local.
Com ha afirmat Eva Widlak, consultora en igualtat de gènere i participant a l’informe, “A Barcelona, les dones són el talent per explorar i per explotar”. Diverses empresàries dels sectors del turisme, salut, ciències de la vida i industries creatives han parlat en una taula rodona sobre la necessitat de visibilitzar referents de lideratge femení per ajudar nenes i altres dones a tenir més impuls i ambició.
El suport administratiu també és clau. Així ho ha reflectit el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que ha tancat la sessió. “El talent, que ha de ser la senya d’identitat i el factor competitiu de Barcelona, no pot desaprofitar el talent femení, l’ha d’integrar completament. Cal trobar les claus que permetin fer polítiques públiques per trencar aquests murs que dificulten l’accés a determinades activitats econòmiques”. Aquesta és la voluntat de LIDERA, un entorn de creixement i networking de referencia per a totes les dones de Barcelona, professionals, directives i emprenedores.
La dona als llocs de decisió
En aquesta línia, la Cambra de Comerç de Barcelona ha liderat una sessió per parlar del paper de les dones als consells d’administració i les iniciatives que impulsa l’Observatori Dona Empresa Economia per millorar la situació. Consol Vancells ha explicat com treballen de manera proactiva per millorar la representació femenina als llocs de decisió amb eines com la Plataforma de Conselleres i Directives, “una base de dades per facilitar la identificació de dones amb capacitats i competències directives i visibilitzar-les entre les empreses que busquen incorporar talent directiu”.
L’ODEE celebra també la segona edició del curs Plans d’igualtat a l’empresa, adreçat a professionals vinculats a la gestió de persones per fomentar l’aplicació de la igualtat de gènere al món empresarial. I enguany també ha publicat un manual de comunicació no sexista a l’empresa. “Si no et veus, no existeixes. És fonamental un canvi en el llenguatge perquè el masculí genèric no ajuda a la igualtat de gènere”, ha conclòs Vancells.
Gestió emocional per continuar endavant
En els últims anys, ha quedat palesa la importància de saber adaptar-se als canvis. La mentoria ha estat l’aposta d’Autoocupació i la Diputació de Barcelona per ajudar les empreses a gestionar les noves circumstàncies. Però què cal tenir en compte per assessorar-les correctament? En el marc del programa SOS Mentoring, la coach Pilar Mestre ha ofert una masterclass per ajudar mentors i mentores a millorar les seves tècniques de mentoria.
“La missió del mentor és descobrir els talents de les persones i potenciar-los”, ha afirmat, “i per fer-ho, és fonamental connectar emocionalment amb elles”. Mestre ha presentat la fórmula definitiva per aconseguir-ho: CE = C2 + E2, és a dir, la connexió emocional és equivalent a comunicació, confiança, empatia i escolta.
Cal cuidar cadascun d’aquests conceptes, centrant-se sobretot en una escolta empàtica, sense prejudicis, interrupcions o distraccions. També cal tenir en compte la comunicació no verbal, clau en tot tipus de relacions. La confiança serà el resultat d’una feina ben feta, i té tres pilars: ser competent, creïble i sincer, ha comentat Mestre.
No hi pot haver innovació sense sostenibilitat
Un altre dels reptes més urgents és l’ambiental. “La transformació del conjunt de sectors productius és prioritària, i per integrar la sostenibilitat en l’economia és imprescindible la innovació, entesa com l’enginy al servei del futur col·lectiu”, ha explicat José Luis Haro, responsable de Programes d’Economies Locals Emergents de l’AMB, en una sessió amb tres empreses que han convertit la sostenibilitat en el seu tret definitori.
David Martínez, de Construcía; Nuria Nubiola, de Back To Eco i Infinit Denim, i Javier Fernández de Carbón Vivo han posat sobre la taula com els problemes ambientals poden ser l’oportunitat de proposar un canvi de mirada. L’objectiu no és només aturar les conseqüències negatives de l’activitat econòmica, sinó generar un impacte positiu en el planeta i aspirar a una circularitat 100% real. Per aconseguir-ho, han parlat de la importància de la col·laboració i les aliances, de sortir-se dels mètodes convencionals o de no prioritzar el retorn econòmic per sobre d’altres àmbits d’impacte, tot i que admeten que no sempre és fàcil.
Contingut ofert per Bizbarcelona